Borratxos
Ja és de nit a Girona, tothom és a casa seva, tots menys els borratxos del bar del Miquel. Vells amargats que intenten ofegar les seves penes, intentant oblidar-ho tot amb l’alcohol. Ja no quedava ni l’última gota de l’últim got , ja s’ho havien acabat tot, i ara en Miquel els havia de fer fora, el mateix de cada dia, havia d’empentar aquells homenots que feien pudor d’alcohol desmesurat cap a fora. Gaire bé no s’aguantaven dempeus i s’havien d’anar sostenint per les parets. Cada dia que passava, en Miquel se sentia més i més dèbil, i ells cada vegada eren més i més agressius. Ahir, per fer-los fora van acabar a garrotades, i avui no semblava que fos més fàcil que ahir.
Al fin ya se habían ido, ya podía subir a casa con su mujer. Ella siempre descansando, dice que le hacen miedo estos miserables hombres. Miquel ya estaba subiendo cuando de repente oyó el sonido de alguien o de algo, se giró y no había nada. Continuó subiendo sin mirar a los lados, pero de repente vio pasar una sombra. Continuó subiendo cada vez más rápido, suerte, ya estaba en su habitación pero… ¿y su mujer? Asomó la cabeza por la ventana, no había nadie, cerró la ventana. Se fue al cuarto de baño, tampoco ¿Era su mujer aquella sombra?
Gritó su nombre.
-¿¡Teresa!?-Nadie respondió, volvió a gritar.
-¿Estás ahí?- De nuevo sin respuesta.
He started to shout, he was so scared. He went out of the house and he saw another time the shadow. He thought that in the street he would be more protected that inside the house, but he was wrong. He saw the old men so aggressive, they had some glass bottles, and he started to run. He passed the Rambla, and he saw the Onyar. He didn’t know what can he do, but one of the old mans threw him to the river, and he died. When he was falling to the river he saw his wife , he also was died, and like her, he would died, but they will be together forever.
Some days later , the police found Miquel and his wife, they investigate and finally he discovered the murders.
Júlia i Guillem