Avui he estat pensant en Joan. Durant tota la vida va tenir moltes desgràcies, entre d’altres, el seu pare es va morir quan el Joan només tenia un any. Quan ja en tenia 20, va decidir emprendre una aventura per aprofitar al màxim la llarga vida que tenia per davant. Sense  avisar a quasi ningú, excepte a mi, el seu millor amic, va agafar una motxilla amb una mica de menjar i agua, i es va dirigir als afores de Girona per començar la seva aventura: remuntar el riu Onyar fins a on neix, caminant per la vora del riu. Recordo que va ser aquell 6 de juny, un dia que feia molta calor, i un sol insuportable. Abans de marxar, va passar per casa meva per acomiadar-se, però jo m’estava dutxant. Quan ja vaig acabar, me’l vaig trobar assegut al meu llit, i m’ho va explicar tot.

- No creus que és massa perillós?

- Sí, però m’és igual. No em fa res si em faig una mica de mal al turmell. Si això passa, ja aniré al metge.

- No, ja ho sé, però per molt que avui faci molt sol, però som a la primavera,  i el temps pot canviar.

- Ja ho sé, però…, jo ho vull fer, així que ja marxo.

 

 

Se puso la mochila en la espalda y salió de casa silbando y contento. Al cabo de unos días, al no saber nada de él, decidí coger el coche e ir a una cabaña que hay poco después de nacer el río. Al cabo de unas horas de esperar, vi que el tiempo estaba cambiando, y unas nubes muy oscuras se acercaban, y de repente, se puso a llover. Me cobijé  a la cabaña. Se hizo oscuro, y me dormí encima un banco.

Al día siguiente, en levantarme,  oí unos gritos de una voz conocida. Salí rápidamente, y vi el río muy removido por el temporal. Y volví a oír unos gritos, cada vez más alejados, y empecé a correr río abajo siguiendo los gritos.

 

I discovered, between the waters, which had been fairly calm and seized a stone, Joan. Not think about it twice, I threw in the river after him. I swim like mad to reach him before drowning. It was just over a minute saw his hairy arms, but the rest of the body was underwater. I grabbed me by the armpits and I take to the river but it was too late. I lie on the floor and I noticed him. His blue eyes and long dark hair, and round his nose. Never again could see more. I quickly called her parents and the police. I was told that I did not do nothing, and wait there. But I could not wait, and I loaded her body in the trunk of the car and within minutes I present to their father’s house. I put the corpse in the garden and I went to my house. Upon arrival, I lay in bed and slept for many hours longer, but I can’t remember how much time.

 Pau  i Alexandre