Una trobada a mitja nit
Me’n recordo d’aquella nit com si hagués sigut ahir. Era una nit sense lluna. Fosca, perfecta pel que anàvem a fer. El meu senyor, era un home que havia guanyat infinitat de baralles, havia sobreviscut a epidèmies i a una guerra. Era com un roure, els seus cabells eren foscos i era pelut com un ós. A diferencia de mi, el meu senyor estava tranquil, gens nerviós. L’operació d’aquella nit era molt important, pel que jo havia sentit a dir al meu senyor, però no sabia exactament a què es referia. Mentre sopàvem, em va parlar:
-This night, we’ll get something that will make us very rich!!
-What is it sir?
-Not yet.
-Why?
-Because if I tell you what thing we will robe you’ll go far away…
-Ok sir. Have you got any plan?
-Yes. At midnight we will stay near the lion waiting for a man that will give us the package. After we will go down to the river far, very far away. Any questions?
- No sir. That’s perfect.
Las campanas de la catedral acababan de dar las 12. El hombre al que esperábamos acababa de llegar y nos había dado el paquete. Nosotros nos dirigíamos al río cuando, de repente, oímos los soldados justo detrás nuestro. Nos dieron el alto, pero mi jefe sacó la espada y luchando y derrotando a unos cuantos soldados nosotros escapamos. Emprendimos nuestro camino hacia el rio Onyar y vimos que nos seguían en caballos, pero al final, justo cuando nos iban a atrapar, llegamos al río y subimos rápidamente al bote y como ellos no tenían botes en ese momento nosotros conseguimos escapar siguiendo el curso del río Onyar.
Hugo i Xavi